Bertsozale.eus Bertsozale Elkartea

Seria positiu extrapolar el format de la Txapelketa als Països Catalans?

"Observar el camí fet pel bertsolarisme ens permet intuir el propi. Deixem que el futur ens agafi glosant, car és la millor expressió que podem fer servir per solucionar els conflictes". Mateu Matas, "Xurí".

Abans de contestar la pregunta, m'haureu de permetre una mica d'història i contextualització de la cançó improvisada arreu dels Països Catalans. És pertinent remarcar que en els darrers anys s'han adoptat, tot i algunes veus discrepants, els termes glosa, glosar i glosador com a genèrics per a definir el bertso i el bertsolari dels Països Catalans, tot i que originàriament només s'utilitzassin a Mallorca i a Menorca. En les dues illes s'ha matingut la tradició de forma ininterrompuda, tot i la decadència continuada durant el segle XX i la conseqüent pèrdua de funcionalitat i de pes social. A la dècada dels anys 80 i 90 es produeixen els primers intents de recuperació de la glosa, però no serà fins al canvi de segle que trobarem el relleu generacional, l'associacionisme i el contacte amb altre formes d’improvisació d'arreu del món. Aquests factors són determinants per entendre l’auge de la glosa a les Illes Balears. Per altra banda, el País Valencià es manté més lineal en la seva evolució. Hem de tenir en compte les carecterístiques diferencials que hi defineixen la cançó improvisada. És de les poques en el món on el cant té més importància que el vers, i és per això que tenen la figura del versador que dicta els versos al cantador a cau d'orella. Bàsicament no hi existeix la controvèrsia. En tercer lloc és necessari parlar del fenomen que s'ha produït al Principat de Catalunya, on gairebé havia desaparegut la cançó improvisada, tret d'un reducte a les terres de l'Ebre on mantenien les jotes i a la zona de l'Empordà. Podem dir que al Principat s'ha reinventat, més que no seguit, la tradició.

Parlam doncs, pel que fa a la glosa, de realitats socials i culturals diverses; de funcionalitats i transversalitats diferents. Aquest és el primer obstacle que ens trobam per respondre la pregunta que ens hem formulat. No obstant això, a mesura que passen els anys, podem dir que la glosa als Països Catalans s'homogeneïtza. Els intercanvis d’un lloc a l’altre, sobretot entre les illes i Catalunya, potencialitza la versatilitat dels glosadors. Projectes com les 12 hores de glosa, que s'organitzen anualment i de forma itinerant entre els territoris, ho afavoreixen.

La influència a la glosa del bertsolarisme i, especialment, del campionat és palesa. La prova és que l’any 2003 es fa la primera trobada d'Espolla en format concurs, del qual en surt any rere any el rei de les nyacres. Ja sabem que competir enganxa. Així com reneix la cançó improvisada arreu del territori, creix la trobada d'Espolla. És, avui per avui, el més semblant a un campionat, sense gaires fonaments ni haver-hi reflexionat molt. Tal vegada som en el punt d'inflexió: o dotam Espolla d'estructura o deixam que es desenvolupi a mercè del temps.

A Menorca, des de fa quatre anys, organitzen el torneig de glosa de Migjorn, que dura tot lo dia amb unes eliminatòries i unes proves finals que acaben amb un guanyador o guanyadora del torneig. Hi pesa molt més el bon ambient i el gaudi col·lectiu que la competició. També a Mallorca es varen fer fa anys uns concursos de glosa per televisió, tot i que no tengueren continuïtat.

Personalment pens que som en un moment interessantíssim en tots els territoris, uns ens contagiam dels altres, aprenem mútuament, ens equivocam junts, avançam col·lectivament i encaram tots els reptes de futur. Catalunya, Menorca, País Valencià i Mallorca tenen necessitats diferents en la revitalització de la glosa i, per tant, s'han de consolidar amb tots els lligams que podem compartir i que compartim cada vegada més. Tot i reconèixer que el campionat és un format que ens pot ajudar a la difusió i repercussió de l'activitat glosada, crec que hem de fer créixer la dimensió social en quantitat i en qualitat, tant dels glosadors com del públic. Ara mateix pos en dubte que siguem una improvisació madura que ens puguem enfrontar als perills i dificultats que implicaria, a parer meu, la posada en marxa d'una Txapelketa als Països Catalans. Observar el camí fet pel bertsolarisme ens permet intuir el propi. Deixem que el futur ens agafi glosant, car és la millor expressió que podem fer servir per solucionar els conflictes.